Tercera sortida (Manlleu-Vic-Manlleu)

Hem decidit repetir la ruta del dia anterior. El CarlesM s'ha de posar en forma i jo segueixo sense confiança per posar-nos per camins. De fet, per sortir de Manlleu hem anat per un camí, i hem tingut alguns petits problemes:

• Primer un tros amb molts forats; no m'he vist amb cor i he decidit parar i fer-lo caminant.
• Després un canvi de rasant una mica pronunciat en el que el tàndem ha fregat el terra! Això m'ha fet pensar en que s'ha d'anar amb compte, ja que en tenir una longitud de rodes més llarga es pot tocar a terra amb més facilitat.
• Per acabar, en un pont hem hagut de fer un gir de 90º, impossible amb el tàndem, així que ens ha tocat tornar a baixar de la bici.

Per tots aquests motius, són pels que prefereixo la bicicleta de carretera!

Tornem a la ruta d'avui..., ja comencem a agafar ritme: 25.9 km, 1h19m, Vmitja=20km/h.

En les diferents sortides que hem fet (i només en portem 3!!!), en l'acabar el CarlesM sempre em pregunta: "què ha passat quan has fet això", "com és que pedales així", etc. Aleshores jo li ho explico i quan repeteixo les mateixes accions ell ja sap, sense que li digui, on som o què estem fent.

Per exemple, quan ens apropem a un semàfor que està vermell, afluixo el ritme anant molt a poc a poc i mentrestant pujo pinyons o trec el plat gran (si el porto); d'aquesta manera si es posa el semàfor en verd no cal frenar (qui no ha fet mai això?). El primer dia que ho vaig fer, el CarlesM en baixar em va preguntar: "que feies?", i li ho vaig explicar. Ara, cada cop que ho faig, ell es posa a riure! I sense que li digui res ja sap que estem a un semàfor i, a més a més, sap que pot ser que haguem de parar (si el semàfor no es posa verd quan hi arribem) o de cop accelerar si el semàfor es posa verd.