Per escalfar, hem hagut de baixar el tàndem 3 pisos per les escales (no cap a l'ascensor) i, un cop al carrer, hem anat fins el parc del riu Ter caminant. No us havieu pensat que faríem les primeres proves per carretera, camins o carrers, oi???
Un cop al parc amb el tàndem preparat, hem acabat de fer la última xerrada sobre el més essencial per fer la primera prova: com pujar al tàndem i com baixar-ne!
- Per pujar:
- Ens posem els dos preparats amb la bici entre les cames.
- Posem el pedal dret cap a dalt, per poder agafar força amb la primera pedalada.
- Quan ell avisa, comencem a pedalar i pugem a la bici.
- Per baixar:
- Jo li toco la mà esquerra.
- Deixem de pedalar.
- I per parar, li dic que faci un petit desequilibri cap a l'esquerra i posi el peu a terra.
Com es pot veure, a l'inici ens ha costat agafar l'equilibri (gairebé caiem). Al final el CarlesM ha "desequilibrat" massa el cos i ha caigut a terra; això sí, amb molt sentit de l'humor!
Ens ha tocat, doncs, xerrar per polir els errors i tornar-ho a provar. Bàsicament li he dit que no s'ha de desequilibrar tant, que amb una mica n'hi ha prou. I ens hi hem tornat a posar:
Aquest cop l'arrencada ha estat pitjor que la primera (necessitem més pràctica). Tot i això, hem aconseguit fer una volta més gran i ja hem fet la primera parada sense problemes!
Hem fet una petita xerrada amb Llengua de Signes Catalana (LSC) per mirar de solucionar els problemes de l'arrencada. M'he donat compte que el problema és que després de la primera pedalada el CarrlesM segueix pedalant abans que jo hagi tingut temps d'agafar l'equilibri de la bici, pujar a la bici o tenir el peu esquerre al pedal. Així doncs, hem acordat que només farem una pedalada forta i, després, un cop jo tingui la bici sota control, continuaré amb la pedalada.
Hem fet algunes proves més i hem aconseguit arrencar i parar pràcticament sense problemes. Fins i tot, ens hem animat a fer una volta fins al final del parc, on ens hem trobat una corba molt tancada cap a la dreta i amb persones caminant. No he pogut controlar bé la bici i hem tingut una petita caiguda (gairebé no toquem ni el terra).
Finalment, amb un parell de collons, hem fet una volta una mica més gran: hem sortit de Manlleu pel costat del Ter i hem tornat per carretera. passant per camins de terra, carreteres amb cotxes i algun que altre semàfor i rotonda. Per sort ens hem trobat pocs cotxes i hem parat i arrancat sense problemes. En total hem fet una ruta de 6.2 km en 28 minuts, amb una velocitat mitja de 13 km/h i una velocitat màxima de 40 km/h.
Distància: 6.2km Vmitja=13km/h Vmax=40km/h
Malgrat els nervis, ha estat un dia molt productiu, molt més del que em pensava! Ja tenim ganes de fer sortides més llargues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada